miércoles, 24 de octubre de 2012


Ahir, 23 d’octubre de 2012, Cili 210 vam tornar a trepitjar escenari…i el públic també!  Fidels a la nostra idea que l’espectador  visqui el viatge amb la mateixa intensitat que nosaltres, vam tancar l’accés a les graderies que formen la platea de l’Antic Teatre i vam convidar a la gent a formar part de l’escenari global dins del qual es van anar succeint els diversos escenaris urbans (urbanaris) de Cili 210.



Urbanaris psicodèlics, surrealistes,  hiperrealistes o incomprensibles, cada persona un adjectiu. O més.  Despertar, acomiadar-se en un aeroport més fred que un soterrani humit, recordar coses mai viscudes, intentar moure’s per la urbs, que tan és jungla com és desert i poques vegades és llar, esmorzar rates i escarabats, viatjar en tren o patinet fins tornar al punt de partida, guanyar un bitllet de metro ple de gargots, tornar a dormir...  mirar les projeccions o tancar els ulls, escoltar allò que sona o endinsar-se en els propis pensaments, fantasies? On és la inspiració? A parts iguals entre qui toca i qui és tocat, qui parla i que és parlat...


Cili 210 volem agrair a l’Antic Teatre per l’excel·lent tracte rebut i, sobretot, a tota la gent que va venir,  per estimular la nostra recerca  i omplir de caliu i determinació els nostres esperits despistats i somniadors.

El concert d’ahir el vam dedicar de tot cor a Joan Saura, músic incomparable i estimat que ens va deixar fa uns dies.

Datos personales