Ahir, 23 d’octubre de 2012, Cili 210 vam tornar a trepitjar
escenari…i el públic també! Fidels a la
nostra idea que l’espectador visqui el
viatge amb la mateixa intensitat que nosaltres, vam tancar l’accés a les graderies
que formen la platea de l’Antic Teatre
i vam convidar a la gent a formar part de l’escenari global dins del qual es
van anar succeint els diversos escenaris urbans (urbanaris) de Cili 210.
Urbanaris psicodèlics, surrealistes, hiperrealistes o incomprensibles, cada persona
un adjectiu. O més. Despertar,
acomiadar-se en un aeroport més fred que un soterrani humit, recordar coses mai
viscudes, intentar moure’s per la urbs, que tan és jungla com és desert i
poques vegades és llar, esmorzar rates i escarabats, viatjar en tren o patinet
fins tornar al punt de partida, guanyar un bitllet de metro ple de gargots,
tornar a dormir... mirar les projeccions
o tancar els ulls, escoltar allò que sona o endinsar-se en els propis
pensaments, fantasies? On és la inspiració? A parts iguals entre qui toca i qui
és tocat, qui parla i que és parlat...
Cili 210 volem agrair a l’Antic Teatre
per l’excel·lent tracte rebut i, sobretot, a
tota la gent que va venir, per
estimular la nostra recerca i omplir de
caliu i determinació els nostres esperits despistats i somniadors.
El concert d’ahir el vam dedicar de tot cor a Joan Saura, músic incomparable i
estimat que ens va deixar fa uns dies.
